Infern

El terratrèmol d'Haití és una noticía que quan l'escoltes se't fa un nus a la gola perquè imaginar tal infern és gairebé imposible. El meu cap és incapaç d'assimilar que representen 100.00 morts i gairbé 300.000 persones sense sostre,tot i així, sempre havia donat per fet que quan succeixen aquest tipus de tragèdies al ser humà se li desperta una sensibilitat dormida. 

No sempre és així.

Llegint el diari el Público  em topo amb aquesta declaració del  bisbe ultraconservador Munilla: "Hay males mayores que lo de Haití, como nuestra situación espiritual".
Sincerament jo no sé que es pot dir al acabar de llegir aquesta aberració que remata amb:
"Lamentamos muchísimo lo de Haití", pero igual deberíamos, además poner toda nuestra solidaridad y recursos económicos con esos pobres, llorar por nosotros y por nuestra pobre situación espiritual".

No sé com un bisbe pot tenir l'atreviment de comparar una desgràcia de magnintuds incalculables amb l'estat de la fe cristina, no sé perquè compara xurros amb patates però el que menys entenc és com es pot frivolitzar amb un tema tant seriós. Algú li hauria d'explicar al tal Munilla que amb declaracions d'aquest tipus l'únic que consegueix és que es buidin les esglèsies i, la gent s'allunyi de la religió catòlica i de personatges indesitjables com ell, a qui enviaria directament a l'infern, però no a l'infern irreal que presenta la Biblia sino al infern que estàn vivint els innocents d'Haití.