Sempre hi ha un lloc on amagar-te, un petit racó on pots ser tu mateix sense que et vigilin ulls inquisidors. Aquest és el meu petit amagatall privat

jueves, 24 de septiembre de 2009

L'actriu


L'actriu està irritada, molt irritada, amb el guionista que està tancat en alguna habitació, d'una ciutat de la periferia, i que ha modificat la historia a interpretar. Ella sobretot està enfadada amb el guionista perquè ha decidit crear un personatge nou al que intermitent fa entrar i sortir d'escena per la seva pròpia desesperació. Està començant assumir que si el personatge entre i surt, de cop i volta, és perquè el guionista vol que interactui amb ella, sobrentèn que es deu sentir satisfet de les escenes que han protagonitzat junts.

L'actriu no pot negar que el nou personatge té xispa i que resulta original sinó no entèn perquè en poc temps han tingut tantes escenes increíbles, inverosímils però certament genuïnes. Ella està espantada perquè no vol que aquest personatge que creia de curta durada es converteixi en un personatge principal recurrent i té motius. D'una banda, pensava que el guionista escriuria un altre tipus de personatge amb qui treballar i, d'altra banda, la bogeria del nou personatge li fa por i la desconcerta. Ella somniava amb una bona comèdia però la història sembla derviar en una tragicomèdia i no està preparada per una interpretació d'alt nivell en el gènere.

Mentre l'actriu es lamenta sap que, lluny d'ella, el guionista segueix escrivint frenèticament la historia que ha d'interpretar important-li ben poc el que ella vulgui. Ella no pot deixar de sentir-se com una titella.