Lighthouse (Lost 6x05)

 

Desmembramiento del 6x05 de Lost

Esta temporada la estoy disfrutando más que las dos anteriores será porqué está llena de mitología isleña o porque me recuerda a la primera temporada, no lo sé. El capitulo está centrado en Jack ese “que camina entre nosotros pero no es uno de los nuestros” y de sobras es conocida mi sentir incondicional por el doctor. Siempre digo que Jack es el líder de la serie pero no el héroe, el matiz de la frase es la riqueza del personaje.

En la realidad alternativa Jack es el buen tipo que era en el pasado pero con problemas con su hijo, sí, tiene un hijo moreno de ojos azules. ¿Quién será la madre? ¿Su ex? ¿Juliet Burke? ¿Ana Lucía Córtez? ¿Una desconocida? De todas formas Jack demuestra ser mejor padre de lo que jamás fue el suyo con él. Me quedo con dos escenas especialmente bonitas, a la par que bien interpretadas, cuando Jack se escucha a si mismo en el contestador y cuando le dice a David “que haga lo que haga en sus ojos estará bien”. De todas formas la realidad alternativa nos deja tres puntos en los que pensar:

-   Parece no acordarse de la cicatriz de la operación de apendicitis, recordemos que en la Isla lo operó Juliet, aunque su madre después le dice que sí le operaron de niño. De todas formas es una señal clara que las 2 líneas temporales están conectadas. Sé que algunos se aburren con ellas pero sed pacientes… no queráis comerlo todo de una vez.
-   La foto mal photoshopeada (no es la primera vez que lo hacen) de la familia con papa Sheppard vestido totalmente de blanco. ¿Es un guiño a que Christian siempre estuvo al lado de Jacob?
-   Claire ya ha sido nombrada, cada vez falta menos para el reencuentro de los hermanastros.

Claire ya no es la rubia encantadora ahora es Rousseau v2.0. La verdad me daba miedo que Emilie no fuera capaz de interpretar esta versión de Claire y, sin ser sobresaliente, me ha convencido. Todos tenemos claro que Claire ha sido manipulada a su antojo por Flocke y aunque Jin ha sido listo en su estratagema para llevarla al Templo pero la llegada de Flocke no presagia nada bueno…Alucinante el momento que entra Flocke a su cabaña y ella le suelta a Jin "That's not John. This is my friend" ( que miedo da Terry O’Quinn con sola una mirada). Me pregunto como puede saber que no es John y temo por la integridad del coreano.

Jacob ha vuelto a visitar a Hugo ahora con el propósito de que se vaya de excursión con Jack al Faro (lugar un poco metido con calzador..). Me parece obvio que el Faro era propiedad de Jacob así como la cueva de la semana pasada lo es de Flocke, cada uno tiene su lista con los candidatos y los van tachando así que salen de la partida. Un juego macabro pero un juego al fin y al cabo.

Lo que menos me importa es porqué Jack rompe el espejo o porqué ve lo que ve, simplemente cada vez está más claro que Jacob lo ha elegido como sucesor y le está guiando (también protegiendo) para que encuentre su destino. Jack necesita redención y él mismo lo dice “I came here because I was broken. And I was stupid enough to think this place would fix me”. A mi la evolución de este personaje me parece maravilllosa: parecía ser un héroe que no quería ser líder, descubrimos que acarreaba una necesidad para arreglarlo todo porqué nunca se sintió querido, bajo a los infiernos al sentir que había abandonado a sus amigos, empezó a creer en la fe que tanto tiempo predicó John y, ahora, está más cerca que nunca de la redención. Durante años he asumido que Jack moriria pero puede ser que su destino sea ser el nuevo Jacob.

Apuntes:

• Finalmente Kate tiene trama propia! Creo que voy abrir un botella de cava para celebrarlo
• ¿Quiénes vienen? espero que sean Desmond o Widmore
• ¿Acabará Sayid siguiendo a Flocke como lo hace Claire? 
• Este episodio se emitió en EEUU ayer 23 de febrero. El 23 es el número de Jack y es el 5º capítulo de la temporada. El 23/05/ 2010 es la final de Lost ¿Casualidad? Va a ser que no.
• En la mayoría de los episodios de Jack se cita "Alicia en el País de las maravillas". En el 1x05 Locke le dice que está persiguindo su conejo blanco y en el 4x10 Jack le lee Aaron el cuento. En este capi hemos visto una figura en forma de conejo, el espejo y el libro.
• Claire quiere matar a Kate, va a ser intersante de ver.
• La directora de casting de Lost es mi ídola (asumo que es una mujer):  Jack, Sayid, Desmond y ahora el tremendo Mark Pellegrino (Jacob). Creo que influye que siga en el Team Jacob.

Citizen Kane

Aquesta és la millor època pel cine amb tots els festivals i les gales de cine al mateix temps: Golden Globes, SAG, BAFTA, Sundance, los Goya, Festival de Berlín i els Oscars. Ara mateix el meu Ares tremola baixant les pelis nominades pel que he vist fins al moment no m'entusiasma: Up in the Air és fluixa, Avatar és excel·lent en la forma però pobra en el contingut i Inglorius Bastards és notable però té alguns errors que l'allunyen de la genialitat. Mentres espero que The Hurt Locker o A Single Man em sorprenguin ( sense gaires esperances), mentres encara no entenc com Moon no està nominada a las Oscars i mentres espero veure Shutter Island he decidit tirar del cine clàssic.

Ciudadano Kane està considerada una obra mestra del cinema i és una peli per anar revisionant cada X temps.Tècnicament va revolucionar el cine amb la forma de moure la càmara i els travellings, Wells va ser innovador. Ho podríem equiparar amb el que ha fet ara James Camareon amb Avatar però amb la gran diferència que la història de Wells té argument, un senyor guió i personatges ben construïts.

L'argument gira entorn a la mort del magnant Charles Foster Keane i la última paraula que pronuncia "Roseboud". Un periodista comença a investigar que volia dir Keane i, poc a poc, s'endinsa en el món del difunt però no aconsegueix descobrir el significat de la paraula però si se'ns revela als espectadors.

El significat és la clau per entendre la complexa personalitat de Keane, l'importància que té per l'home la pèrdua de les coses importants i la certesa que no tot és pot comprar, tot i que, Keane va intentar comprar-ho tot per tal de construir-se una cuirassa per viure millor.

Citizen Kane pertany al grup de les selectes pelis que tenen el do de tocar l'ànima humana i fer-ho amb un bon argument, un guió perfecte, grandioses interpretacions i innovant en el mòn del cine. Una raresa perfecta.

Manifestant

Avui em limitaré a enganxar el que,per mi, és la noticia del dia:

Lost 6x04 (The Substitute)

 

Sino has visto el 6x04 no sigas leyendo porqué te destriparia el capítulo.. 

Descobrint en Paul Fuster

Dissabte a la nit em deixo caure per l'Slàvia per sopar amb una amiga però aquest lloc màgic, perfecta combinació de cafeteria i local de música en viu, ens tenia reservada una sorpresa. L'actuació d'en Paul Fuster.

En Fuster és un cantautor d'origen català, la mare és de Cardona, però criat a Nova York on resideix habitualment. Casualitats de la vida es troba per Catalunya de gira i, ahir, el seu nom va anar a la carpeta de cantautors a descobrir. Té una veu poderosa i resulta ser un personatge en escena tant per les seves dificultats amb el llenguatge com per la seva surrealista personalitat amb un sentit del humor que molts no enteniem.
Musicalment em recorda a Ben Harper, Tori Amos o Ani Di franco (de qui va ser teloner fa uns anys).

Us deixo un vídeo:

"What Kate does" (Lost 6x03)

Lo que hace Kate nos remite a un capítulo de la 2ª temporada llam Lo que hizó Kate así que ya sabemos en quién se centra el episodio. Normalemente los episodios de la pecosa suelen ser lentos, en este no avanza la trama pero si los personajes.

En los Flashsideways (realidad alternativa)

Hem vingut a fer soroll

Dissabte a la nit anàvem cap a Lleida amb el cotxe de L, el motiu era el sopar d'aniversari d'E i la festeta posterior. Al Cd del cotxe sonava “Hem vingut a fer soroll” de Pep Sala i vam començar a cantar, aixecar els braços i a riure, de cop, em vaig sentir en una nit com les de fa molts anys.

L i jo érem inseparables fins que la universitat i els camins diferents han anat forjant més diferències que semblances. Ens apreciem molt però a dia d'avui compartim menys coses. De totes maneres, gran part de les anècdotes més divertides i boges de la nostra colla les protagonitzàvem nosaltres: des d'escapar-nos del poble per aconseguir un autògraf d'en Carles Sabater, inventar-nos cançons rurals i iròniques, entrar un prostíbul pensant que és un pub o tapar-nos els secrets que la resta no podia saber. Milers d'historietes que feia temps que estaven soterrades en alguna caixa ronyosa de la meva memòria, tant amb L com amb la resta del grup.

"Hem vist nits de glòria, hem vist nits de por
que en aquesta història hi ha dies de tot."

Va ser una nit genuïna, entre beure i rialles, en un pub al que feia anys que havíem d'haver tornant. Ballant música revival i compartint conversa amb gent que m'ha acompanyat des de tota la vida. Fet i fet ens van tancar el local però el carrer seguia allí i, sempre he pensat que quan encara continues rient al carrer és perquè no s'ha acabat del tot la nit. Recolzada sobre un cotxe blau intens, de conjunt amb les meves mitjes, em resultava graciós veure com de bé ens estem fent grans tots mentre poc a poc ens resistiem a marxar, sota el fred de Lleida, perqué sí, aquella nit havíem anat a fer soroll.

"Vaig dir: Hey!! Oó, oó, hem vingut a fer soroll
Vaig dir: Hey!! Oó, oó, hem vingut a fer soroll"

LAX 6x01-2

Sinó has visto los 2 primeros capítulos de la 6a temporada de Lost no sigas porqué esto es un análisis en profundidad.

Gotes de pluja

Gotes de pluja en un arbre em trenquen en dos, m'esmicolen en mil bocins asimètrics que no sé si seré capaç de tornar a recompondre. Agafo una escombra i intento recollir-los tots però les preses i les meves mans tremoloses no ajuden, després hauré de contar tots els bocinets i aturar el temps per fer el puzzle.

Segueixo observant com la gota emprén el seu úlitm viatge del arbre a terra, el seu últim sospir i em pregunto per què el temps és tant relatiu. Una gota, una vida.

Penso en mi i en les gotes que he deixat caure i han mort a mig camí. Sento pena i també una calma intranquil·la que no m'abandona, no cessarà fins que arreplegui els bocinets, els ajunti, els reconstrueixi i els pegui amb tota la força. Ho faré un dia d'aquests.