Ahir per la tarda vaig trobar el passaport en un dels meus bolsos, caduca aquest mes d'agost. Me'l vaig mirar amb insistència per si parlava però no em va dir res. Ingrat. Ja em diràs que li costava escriure alguna cosa a les moltes pàgines que no hi ha cap segell? No m'hagués espantat, de fet, li vaig quasi suplicar però va decidir que no era moment per fer-me cap revel·lació i mira que el vaig avisar que no li diria a ningú, bàsicamente, perquè ningú em creuria.
És ara o mai, ho sé. Sé que la decisió ja no pot trigar gaire més, com a molt puc estirar fins a l'agost però no molt més enllà. Fugir sempre se m'ha donat molt bé però ara he perdut la pràctica.
