Plou al carrer. Un, dos, tres, quatre, cinc.. sento com les gotes cauen al terra des del llit de l'habitació de la meva infància. ¿Què hi faig jo aquí? Després de deu anys aquí estic un altre cop i la sensació ja no és només de dejavú. No m'agrada estar-hi, aquesta estança em porta a una jo que creia haver deixat endarrera, en algun revolt de la carretera, però novament m'equivocava. Ella (jo) segueix en mi, mai va marxar del tot i estic desconcertada perquè no sé en quin punt ens trobem ara.
No tot és negatiu, clar que no, tinc uns mans que agafan les meves quan ja estan prou cansades, un coixí que escolta tot el que li dic a les nits un blanc, un llibre al que recòrrer. No en tinc prou. Això va de mi i de la meva vida de qui vull ser a partir d'ara, de si tinc la força suficient o no. I és curiós perquè des de fa un mes i mig gairebé no ha sortit el sol. Últimament nomé veig neu, pluja o boira.
De fons canten els The Swell Season el seu "Falling Slowly"
No hay comentarios:
Publicar un comentario