Manifestant

Avui em limitaré a enganxar el que,per mi, és la noticia del dia:

Uns 3.000 pagesos i ramaders, segons el sindicat Unió de Pagesos (UP) i la Guàrdia Urbana, s'han manifestat avui a Barcelona per denunciar la greu crisi que viu el sector i exigir als Governs català, espanyol i a la Unió Europea que prenguin mesures per fer front a l'actual situació.


Uns 15 tractors han participat en la protesta convocada per UP, que s'ha desenvolupat sense incidents i que ha tingut per lema Preus justos al camp i a la ciutat. Prou d'indiferència del Govern.

Joan Caball, coordinador nacional d'UP, ha dit que "el Govern de la Generalitat i el de Madrid han de prendre mesures ràpides i urgents perquè els pagesos sortim d'aquesta gravíssima crisi", la pitjor de les últimes dècades, i ha criticat la Generalitat perquè creu que no fa els "esforços" suficients ni porta a terme "mesures reals" per posar fi a la situació dels pagesos catalans.

El coordinador d'UP també ha carregat contra les grans distribuïdores d'aliments, a qui acusa de "controlar els preus" del mercat i pagar als pagesos "per sota dels costos de producció". Segons el sindicat agrari, els abusos de les distribuïdores han comportat que la renda agrària hagi disminuït un 43% des del 2001 fins a l'actualitat.

L'Esther, una agricultora de Tortosa (Baix Ebre) que fa 35 anys que treballa al camp, ha secundat Caball: "El que s'ho menja paga molt i el que ho cultiva no pot ni menjar amb el que ens paguen". L'Esther ha posat com a exemple el quilo de mandarines, que s'ha pagat aquest any a 50 cèntims, preu similar al del 1992, o els "mísers" 18 euros que els donen per un porc després de sis mesos de criança.

En la protesta d'avui, UP també ha criticat la política agrària comunitària (PAC) i ha instat el Govern espanyol a aprofitar la presidència espanyola per afavorir els interessos d'agricultors i ramaders espanyols. Caball ha dit que la pagesia catalana "vol continuar cultivant la terra" i que és necessària la seva supervivència "perquè són els que han mantingut els pobles amb vida".

La frase  "El que s'ho menja paga molt i el que ho cultiva no pot ni menjar amb el que ens paguen" és el reflex de la realitat d'un sector que tothom oblida i que ningú té en compte. He vist amb els meus propis ulls com després de treballar 9 o 10 hores diàries, amb una feina que és realment dura, no tant sols no es cobrien despesses sinó que es perdien diners per culpa dels preus que fixen les grans distribuïdores.

Aquest any la collita d'olives ha estat excepcional però realmente el que en guanyarem serà una misèria i, l'altre dia, el meu pare em deia que fa deu anys amb tota aquesta producció hagués sigut un bony any i que aquest no sap si cobrirà les despesses ( fertilitzants, jornals, etc). És injust i tancar les portes de la professió als pocs joves que si pensaven dedicar.