Dissabte a la nit anàvem cap a Lleida amb el cotxe de L, el motiu era el sopar d'aniversari d'E i la festeta posterior. Al Cd del cotxe sonava “Hem vingut a fer soroll” de Pep Sala i vam començar a cantar, aixecar els braços i a riure, de cop, em vaig sentir en una nit com les de fa molts anys.
L i jo érem inseparables fins que la universitat i els camins diferents han anat forjant més diferències que semblances. Ens apreciem molt però a dia d'avui compartim menys coses. De totes maneres, gran part de les anècdotes més divertides i boges de la nostra colla les protagonitzàvem nosaltres: des d'escapar-nos del poble per aconseguir un autògraf d'en Carles Sabater, inventar-nos cançons rurals i iròniques, entrar un prostíbul pensant que és un pub o tapar-nos els secrets que la resta no podia saber. Milers d'historietes que feia temps que estaven soterrades en alguna caixa ronyosa de la meva memòria, tant amb L com amb la resta del grup.
"Hem vist nits de glòria, hem vist nits de por
que en aquesta història hi ha dies de tot."
Va ser una nit genuïna, entre beure i rialles, en un pub al que feia anys que havíem d'haver tornant. Ballant música revival i compartint conversa amb gent que m'ha acompanyat des de tota la vida. Fet i fet ens van tancar el local però el carrer seguia allí i, sempre he pensat que quan encara continues rient al carrer és perquè no s'ha acabat del tot la nit. Recolzada sobre un cotxe blau intens, de conjunt amb les meves mitjes, em resultava graciós veure com de bé ens estem fent grans tots mentre poc a poc ens resistiem a marxar, sota el fred de Lleida, perqué sí, aquella nit havíem anat a fer soroll.
"Vaig dir: Hey!! Oó, oó, hem vingut a fer soroll
Vaig dir: Hey!! Oó, oó, hem vingut a fer soroll"
No hay comentarios:
Publicar un comentario