Run Away

Li estic donant voltes a la targeta de crèdit amb les puntes dels dits sudoroses, a punt de ficar els números como si fos un acte de vital importància. Em sento com Desmond introduïnt cada 108 minuts els números maleïts, de fet, no en té cap d'importància perquè només són 3 setmanes. Qualsevol que ho llegeixi pensarà que sóc idiota i jo mateixa, en qualsevol altre moment, hagués fet el pagament sense pensar-ho, contenta, il·lusionada. Aquí està el punt, no estic il·lusionada, ho faig perquè crec que he de fer-ho i no perquè realment estigui motivada però a vegades s'ha de buscar la motivació a la força. Anar a la seva búsqueda sense tenir la més remota idea d'on estar.

A tot això dimecres faig trenta anys i potser és el millor regal d'aniversari que puc fer-me, escapar.