Sempre hi ha un lloc on amagar-te, un petit racó on pots ser tu mateix sense que et vigilin ulls inquisidors. Aquest és el meu petit amagatall privat

miércoles, 18 de agosto de 2010

London by myself


He descobert el que significa el plaer de viatjar sola en una de les ciutats més grans d'Europa, només porto tres dies a Londres i l'estic assaborint d'una manera molt diferent al primer cop que vaig visitar-la més de deu anys enrera.

Una tarda qualsevol una de les meves amigues, de les de veritat, em va pronosticar que m'enganxaria a la sensació d'estar sola amb només la companyia d'un mapa perquè, segons ella, és de la pasta que estem fetes. He de reconèixer, a contracor, que  he descobert que tenia raó  i per un moment he trobat una pau que no sé descriure en paraules.  Ja m'enteneu, sensacions.

I aquí estic veient caure la tarda asseguda davant del London Eye compartint taula amb dues dones indies que vesteixen mocadors i calcen sandalies amb mitjes gruixudes però que em somriuen tota l'estona. A la taula de la vora hi ha un senyor amb barba i ulleres, d'algun lloc d'Europa, amb la motxilla al terra i que passa l'estona llegint un enorme llibre d'Stephen King i cada cert temps aixeca la vista per perdre-la entre les càpsules elevades al cel. M'acabo el meu tallat i em perdo entre la riuada de turistes, creuo mirades còmplices amb altres turistes solitaris amb mapa i càmara a la mà, m'aturo per xerrar un moment mentre em fan una foto amb dos universtaris, camino lentament per Victoria Embankment, escoltant en Damien Rice,  mentre un escombriaire em somriu potser llegint el que em pasa pel cap: aquestes tardes són un regal del cel.  Els matins són dedicats a l'anglès, a intentar aprofitar al màxim amb els companys de classe ( la majoria espanyols..) però a la tarda és el moment de perdre's i d'evitar a qualsevol persona que parli l'idioma de Cervantes. Fora! a la tarda el pakistaní de la botiga propera a la meva habitació detecta el meu accent i em parla dels seus companys de pis mexicans o puc menjar-me unas natas portugueses al bell mig de Victoria Station i deixar l'anglès per xapurrejar el meu oblidat portugués. Ara l'objectiu és aconseguir un lloc on conversar amb natius, beure cerveses i no deixar-me ni un racó per passejar.

No hay comentarios:

Publicar un comentario