30

Avui faig 30 anys i el món segueix girant en el mateix sentit absurd. M'he mirat al mirall a consciència i m'he vist igual que ahir, el reflex no enganya si hi ha algun canvi deu ser molt sutil. Encara no entenc molt bé perquè però sembla que quan canvies el 2 pel 3, si a més ets una dona, és un gran aconteixement en el qual tots els teus amics i familiar et miren i riun mentre diuen "ara ja en tens 30" amb un rintitin que no sé ben bé com interpretar. En tinc trenta i espero tenir-ne trenta més.

De petita no recordo pensar com volia que fos la meva vida als 30 i de més gran sempre he pensat en la meva vida a llarg plaç el "qué" m'agradaria però el moment m'és una mica indiferent. Hi ha una lliçó que he après molt bé durant aquests últims mesos: no facis plans a llarg plaç. Almenys a mi no em funcionen, paraula.

Només sé que em queden tantes coses a fer, tants somnis i tants anhels i que en aquesta vida es tracta de trobar la força per intentar-los. L'important és el viatge no el destí final, ho crec fermament i estic aprenent a viure sota aquesta premissa a intentar, almenys, posar nom a tots aquells fantasmes que s'amaguen darrera les cortines de la meva habitació perquè semblin menys intimidants. Potser no els venço mai però he d'aprendre a viure amb ells.

No sé que queda d'aquella nena que vivia en un poble de dos cents habitants, que li agradava enganyar a la seva mare ficant un ninot de roba sota el llit per espantar-la,  que anava a una escola rural, que acompanya als seus germans grans a assajar el Escala Hi-Fi o que comprava gelats d'amagats amb les seves cosines.  Encara no em faig a la idea que he viscut trenta anys i en vull viure molt més per complir somnis, per trobar una constant i per veure sortir el sol  després d'una nit màgica en alguan ciutat d'aquet globus.

De totes formes gràcies a tots els que us heu creuat amb mi, amb qui he compartit un cervesa, clases a la uni, concerts, hores de feina, nits inclasificables  o simplement un trajecte de metro. Tots sou part de qui sóc avui i sé que és el millor regal que m'han fet mai.

Cada dia en algun lloc surt el tren de mitjanit.