Deixar de buscar, aparca les expectatives a la primera cantonada d'un carrer sense nom, seu i respira.
En el moment que em vaig relaxar un instant va aparèixer el meu follet per donar-me la mà, guiar-me i portar-me al País de les Meravelles. Durant unes hores he deixat de ser la Sol per ser Alícia, depositant tota la meva confiança en el meu conill blanc en aparença humana, quasi adolescent, com tret d'un d'aquells contes emmagatzemats a les golfes de casa.
Segueix funcionant mirar als ulls de la gent i confiar en les casualitats, deixar que les paraules flueixin independenment del idioma emprat i escoltar amb els sis sentits. Mai saps quan un encontre casual pot acabar deixant una petjada a la teva pell.
No hay comentarios:
Publicar un comentario