Sempre hi ha un lloc on amagar-te, un petit racó on pots ser tu mateix sense que et vigilin ulls inquisidors. Aquest és el meu petit amagatall privat

viernes, 2 de abril de 2010

The Office


Tant parlar de Lost sembla que no vegi res més i, la veritat, és que tinc ganes de parlar de la meva comèdia preferida,la única que ha aconseguit que la mítica Friends deixi el liderat.
The Office es l'adaptació americana de la sèrie homònima de la BBC creada per Ricky Gervais, crec que la versió anglesa només té dues temporadas mentre que l'americana ja va pel sisè any d'emissió amb un estat de forma acollonant. La sèrie explica el dia a dia d'una empresa de paper de Pensilvània,Dunder Mifflin, i de la gent que hi treballa. Els treballadors de l'empresa són un món en si mateixos encapçalats pel director, Michael Scott, un tipus irritant, obsessionat en caure bé a tothom, patètic i que té una imatge de si mateix totalment distorsionada. Al començament és impossible no odiar-lo però el gran actor Steve Carrell aconsegueix crear un personatge al qui acabés estimant en contra de la teva voluntat, el mateix que els hi passa a la resta de la fauna autòctona de Dunder Mifflin. Junt amb Michael està l'ingènua recepcionista Pam Besley, el comercial adorable Jim Halpert secretament enamorat de Pam, el becari Ryan i, sobretot, el nerd Dwight Schrute. Aquest és un dels millors personatges de comèdia actuals amb un aspecte ridícul, amb símptomes de patir un síndrome d'Asperger,ambiciós i freak per naturalesa és víctima ocasional de les bromes salvatges de Halpert.  Ells són l'engranatge principal però els acompanyen uns secundaris que tant estrafolaris resulten únics en el que cal assenyalar l'inclassificable Creed (quan veieu alguna capítol entendreu l'adjectiu).

Cal assenyalar que d'entrada costa ubicar-te en aquest micromon de l'oficina pel surrealista del humor i perquè la primera temporada (sis episodis) és, sens dubte, la pitjor de totes. Ajuda la forma de fals documental on els personatges parlen amb uns reporters, que nosaltres no veiem, però que ens serveix per acostar-nos més a ells. I també s'agraeix que els actors no siguin el protipus de hollywood amb cossos esculturals i botox fins a les pestanyes. Us deixo una mostra d'alguns gags:

1. Creed es disfressa de Joker:


2. Jim es vesteix de Dwight:

3. Michael no distingeix entre dues noies asiàtiques i marca una d'elles amb un boli per lligar-se-la:

No hay comentarios:

Publicar un comentario