Cada cop queda menys pel concert que em fa més il·lusió i ho dic de cor, ja queda menys per veure al mestre Dylan al Poble Espanyol. Recordo que tenia més o menys catorze anys i al poble venia el Bibliobus (si, la vida als pobles és curiosa), regirant a la secció de música em vaig endur un CD de Bob Dylan, el vaig gravar en una cinta de cassete i el vaig escoltar fins rallar-lo.
Cançons com Like A Rollin' Stone, Desolation Row o Knockin' on a heaven's door em van descobrir que hi havia un món més enllà de los 40 Principales.
No hay comentarios:
Publicar un comentario