Just en un moment va dir una cosa que em va tenir pensant molta estona per arribar a la conclusió definitiva que cadascú a la seva manera som ionquis d'emocions. No hi ha droga més addictiva, les emocions ens enganxem com el pitjor vici existent i ens fan pecar una vegada i una altra. Maleït sistema nerviós, maleït circuit neuronal, maleïda amigdala.
He vist homes i dones perdre la seva dignitat per caçar una emoció al vol, per robar-la, per sentir-la i fer-la seva. Jo també l'he perduda, tots i per poc més del que dura un sospir però ens enganxen i les abracem amb força perquè podem viure del seu record més del que duren. Tots ho sabem i ningú s'hi resisteix. Pots creuar un país cada setmana només per sentir el que només tu sents, el que et fa únic dins teu,pots saltar del pont més alt o invertir en borsa sempre hi trobarem una justificació. Potser el nostre cosa necesita menjar i aigua però la nostra ànima les necessita a elles
per existir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario