Sempre hi ha un lloc on amagar-te, un petit racó on pots ser tu mateix sense que et vigilin ulls inquisidors. Aquest és el meu petit amagatall privat

lunes, 29 de junio de 2009

Cada dia que passa enlloc de fer-me gran m'estic fent petita i em fa ràbia que sigui així. No m'agrada on estic ara, no és el que vull, no em fa feliç. Voldria poder volar, aixecar-me i allunyar-me i, amb el meu bec agafaria algú que em vulgués acompanyar i sapigues donar calor als meus dies.
Aquesta sensació de fer-ho tot malament està acabant amb mi i amb la imatge que m'havia creat. Sento que cada dia que passa encongeixo un centímetre i ja dec anar pel metre quaranta...

2 comentarios:

  1. Soleteeeeeeeee!!!
    Aquesta entrada fa pupa eh!? Vull dir, estàs bé? O sigui, no, no estàs bé; però, necessites parlar-quedar-birra?

    ResponderEliminar
  2. T'he escrit aquí, i res.
    T'he deixat un missatge al movil, i res.
    M'haig de començar a preocupar?

    ResponderEliminar