Autoengany

A vegades em menteixo i no sé ni perquè ¿autoengany?
Passen els segons, els minuts, les hores i els dies i m'estic quedant sense ungles i sobretot sense esperança. Per primer cop, noto que estic perdent l'esperança i em fa por. És el que sempre em manté minimament en peu.

No volia dir que em valdrà amb que et provoqui un somriure perquè necessito que et provoqui moltes més coses i, sobretot, que les vulguis compartir amb mi a cop de teclat. No és així i em diuen, al meu voltant, que m'he de sentir bé i que t'he de cedir generosament la mala consciència de no fer el que calia però no en sóc capaç. No et puc cedir res perquè ara tu tens el poder i el que facis o no facis afectará d'una manera que desconec a la meva persona. Aquest silenci m'està matant a poc a poc... sé que no vull aquest silenci, sé que necessito una resposta independenment del resultat perquè necessito tenir una explicació. Sé que no tinc les de guanyar, que mai les he tingut però em sento como l'aposta arriscada a una sola mà.