Cada cop valoro més l'amistat que tinc amb els meus amics del génere masculí i quedarà poco femenista però cada cop sóc més fan dels nois. És així i podria fer una llista de motius però avui no em vé de gust.

Fa una horeta m'he passat tres quarts d'hora al telèfon amb un dels amics que més m'estimo del món, l'Ale. Una diferència de 1.178kms de distància ens separa però, per contra, cada cop el sento més a prop i això que ens veiem un cop l'any i si tenim sort poden ser dos. M'agrada riure amb ell de les seves relacions sentimentals absurdes, aconsellar-lo en va perquè deixi les relacions tormentoses, parlar del poc que entenem a ningú, intentar animar-nos en la nostra tristesa, enfotre'ns de la penya que es casa i desprès viu al sofà amargat, divagar sobre lo bé que estariem en una platja bevent alcohol, fumant porros i prenent el sol. Noto que s'acosta el moment de veure'ns i la pregunta és aquest cop a on, Barcelona? Milà? Tenerife? Sardenya?

De fons "Eroe" de Caparezza en record d'una bonica nit a Florència
http://www.youtube.com/watch?v=Oil9UyJNQ7M[/youtube]