Sempre hi ha un lloc on amagar-te, un petit racó on pots ser tu mateix sense que et vigilin ulls inquisidors. Aquest és el meu petit amagatall privat

viernes, 11 de febrero de 2011

A tale of two cities (Charles Dickens)


Després d'haver visitat la casa de Dickens a Londres em vaig proposar llegir-me tots els llibres del autor que em falten. Tenia molt clar que volia començar per Història de dues ciutats per motius nostàlgics que no venen al cas.

La narració es divideix en dues ciutats, Londres i París, durant la pre Revolució Francesa i inmediatament desprès. Un París caòtic arrassat per la Revolució i un Londres més reposat, de totes maneres, quan realment Dickens consegueix enganxar al lector a cada lletra escrita és quan l'acció se sitúa a París. No deixa de ser curiós ja que l'autor coneixeia la realitat anglesa i no la francesa el que denota un gran treball de documentació.

Hi ha un fort component èpic que envolta als personatges per totes les circumstàncies vitals que els envolten. Anem de la mà de la bogeria amb el doctor Manett, qui va ser empressonat injustament durant anys, fins que es troba amb la seva dolça filla Lucie i el que serà el seu amic, el Senyor Lloyd del Banc Tellson. Passejarem amb el sentiment de venjança amb el que viuen el matrimori Defarage i, com no podria ser d'altra manera, viurem l'amor entre Charles Darnay i Lucie Manett però, en aquest punt, es revelarà Sydney Carton. Ell serà aquell tipus de personatge amb el que tant disfruto, l'enamorat no correspós.

No hi ha humor en l'obra però si molta ironia fina amb els revolucionaris que no deixen de cometre els mateixos errors que els seus antecesors, amb la guillotina com a símbol.

El que m'ha resultat graciós és que Dickens també va publicar aquesta obra per capítols en una revista, ja ho havia fet anteriorment, i en el fons no és tant diferent al que fem nosaltres setmanalment amb les series però amb molt més d'encant.

No hay comentarios:

Publicar un comentario