Aquesta nit la lluna està més a prop, feia divuit anys que no estava tant a prop i he sortit a la terrassa de casa a contemplar-la. Fa fresca, en aquesta nit a les portes de la primavera, i les llums de Lleida il·luminen el terrat en una nit clara en que el satèl·lit en forma d'Orelleta plana brilla com mai.
Penso en l'estat de les marees, en la força gravitatòria que hi juguen el Sol i la Lluna en aquest fenòmen. Penso en com el meu cos està format per un setanta per cent d'aigua i en l'efecte de la Lluna en tots els organismes anomenats humans. Penso que aquesta Lluna és preciosa i perfecta però que no ens il·lumina a tots igual. Penso en el poble de Líbia. Penso en el poble de Japó. Penso en tots aquells que avui han sortit a mirar la lluna, passades les dotze de la nit, esperant trobar-hi algun consol a algun dels seus mals. Penso en algú a l'atzar. Penso que ara ja fa fred i millor me'n vaig a dormir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario