Avui Japó és notícia a tot el món per una catàstrofe natural de les que arriben sense avisar i arrenquen grapats de vides com qui arrenca cebes a l'hort. Més de mil persones poden haver mort per un tsunami, en un tres i no res tot deixa de tenir sentit i les preocupacions es converteixen en un no res. Casualment avui és 11-M, fa set anys uns terroristes islámics van decidir manllevar vides dintre d'uns trens de rodalies a l'estació d'Atocha. Si el destí té humor està clar que és humor negre.
En els dos casos no es compleix el cicle de la vida: en el primer el desastre metereològic la pren i en el segon els altres, persones alienes amb deliris, decideixen arrencar-la. La vida no tè sinònim ni antònim, el contrari de nèixer és morir però la vida és una paraula única de la que intentem esbrinar el significat. Quan llegeixo aquestes notícies em sobrepassa la vida, asseguda en aquesta cadira no puc deixar de pensar en les personas que avui ho han perdut tot i en les altres, en les que fa set anys que conviuen amb el dolor i de les que ara ja gairebé ningú es recorda però que lluiten per superar un dol que pot ser etern.
L'únic que em queda clar és que la vida no és equitativa, ni justa ni proporcionada però que tots volem continuar vivint-la.
No hay comentarios:
Publicar un comentario