Nits de Medi

Sento enyorança de les nits al Mediterráneo, l'emblemátic pub del carrer Balmes que li deu el nom a la cançó del mestre Serrat. Deu ser que últimament no vaig de concerts i és el més semblant quan els músics del local interpreten al tambuert, en les seves actuacions de quaranta minuts, versions de Sabina, Serrat, Antonio Vega, Calamaro o algun que altre clàssic del rock americà.

Hi havia una època que hi feiem vida al Medi, com l'anomenen els habituals, i veiem passar les nits entre cerveses i crispetes. Sí, trobo a faltar les crispetes i que et facin compartir taula per tal de optimitzar l'espai ( o més ben dit per assegurar-se més caixa). No em molesta, a vegades es coneixen persones curioses i la majoria de les vegades cadascú està a lo seu parlant fluixet o aplaudint les actuacions.

L'ambient del pub és el millor: encara hi ha gent que intenta viure de la música i que hi creu sobre tot como l'Albert Fibla, Pedro Javier Hermosilla o Joan Tena tots sortits de la cantera del cor del carrer Balmes.

Toca fer un Medi aviat.