Sempre hi ha un lloc on amagar-te, un petit racó on pots ser tu mateix sense que et vigilin ulls inquisidors. Aquest és el meu petit amagatall privat

lunes, 14 de junio de 2010

Feliç aniversari Geral

 

Després de tres mesos preparant la festa sorpresa per fi va arribar el dia, tot va sortir bé i l'endemà només quedaven les "colilles" al terra que demanven ser escombrades. En aquell moment al meu cap sonava la cançó de Deluxe "ya se acabó la fiesta pero nadie quiere marcharse.. hay colillas en el suelo".

Tot i que la preparació d'aquesta festa em va fer pensar que algú m'ha llençat una malastrugança hi ha un elemnt màgic en intentar pensar que pot fer feliç a persones a les que aprecies. Recollir fotos, editar vídeos, pensar proves, decorar una casa en obres, buscar la música, contactar amb altres amics que no coneixes,  ... totes aquestes petites coses compensen quan veus a la persona que ho reb plorar d'emoció. Al final del dia és el que compta.

No hay comentarios:

Publicar un comentario