Esmorcem a la cuina. Una d'elles comenta les últimes novetats d'en Millet mentre el Ferré, que just es fa un cafè, comenta que encara que sigui una cabronada el seu jutge té raó amb el tema que la llei els empara i ho explica amb tots els ets i uts. Algú diu una d'aquelles frases tòpiques tipus per robar una gallina et tanquen i per robar molts milions et premien.
Dinem a la sala. La María, de La Terra, ens insisteix amb les propietats nutritives de la pell de la tomata, li dic que a mi no m'agrada. Ella insisteix amb la calma que la caracteritza, entremig, alguna broma creuada del perquè sempre desapareix de la nevera el pernil dolç de l'Anna. Fem conya una estona.
A la tarda apereix el Masde al despatx amb un cafè calent, sempre pensaré que es una versió catalan de Santa Claus, mentre li pregunta a la Bea si encara es a temps d'entregar les despeses. Ella se'l mira resignada: No, Masde,no .. fins al dia 20. Ell se'n riu i replica que és molt pobret i no podrà anar al Corte Inglés a comprar camises. No li fem cas i se'n va cap a Informàtica a passar més estona.
Em quedo amb la Carol i compartim algunes confidències i riem.
Surto, li dic adèu al Sr Ramón que invariablement respon adios, guapa, adios
No hay comentarios:
Publicar un comentario