Sempre hi ha un lloc on amagar-te, un petit racó on pots ser tu mateix sense que et vigilin ulls inquisidors. Aquest és el meu petit amagatall privat

domingo, 24 de mayo de 2009


Va per ells, per l'Anna i el Josep perquè avui no estan passant el seu millor dia i, d'alguna manera, necessito dir ben alt i clar com me'ls aprecio i que he après molt amb les meves estones tant amb l'una com amb l'altre.

Hi ha gent que entra a la teva vida i només hi està "de pas" però hi ha gent,com ells, amb qui vols pensar que tindrás contacte sempre i que d'aqui deu anys podràs dir "recordes aquell dia que bla bla bla" i somriuràs internament perquè veuràs que heu creat una relació sòlida i una trajectòria conjunta. Ells m'han ensenyat que al mal temps bona cara i que tot són etapes tant les bones com les dolentes, amb ells vull seguir aprenent i parlar de mil coses i compartir cerveses o cafès.

Perquè quan penso amb la gent que he tingut la sort de conèixer els seus noms surten molt a dalt de la llista

1 comentario:

  1. Aix....que no ho havia llegit...cachis...si ho se, et faig una ultrabraçada de la mort només per aquest detall...!!!!!!!!!!!!!!!

    :-D

    Asies buniquisima.

    ResponderEliminar