L'estic veient anar-se'n, dient adèu a poc a poc, setmana a setmana, i em fa sentir vulnerable la certesa que se n'anirà aviat, que ens la pendran i no hi haurà prou consol en aquest moment en el que em condemnaran a trobar-la a faltar per sempre. Em dic que no he d'estar trista perquè sé que ens retrobarem allà dalt; al País de la Piruleta, regió de l'Alegria i barri de l'Eternitat. Ella viurà en una caseta cuca envoltada d'una valla blanca i passarem les tardes jugant a la canasta i bevent llet d'ametlla amb grans tasses blanques de floretes roses i comentarem com va ser el pas per la vida, què en vam aprendre i somriurem als records compartits de padrina i neta. Serà així, no accepto comentaris sobre la meva ingenuïtat. Ella no se n'anirà només m'esperarà en un altre pla astral mentre em guiará pel camí que vagi fent caminant al meus pas. Mentrestant m`he promés donar-li cada moment de tendresa que pugui, li amanyagaré el cabell blanc de nata muntada i li tocaré el nas petitó amb la punta del meu dit per transmetre-li tot l'amor que tinc només per ella, per fer-li saber que tot el que em va ensenyar viu d'alguna manera en mi i deu estar en algun lloc de la meva manera de fer.
Sempre he volgut saber com són les escales que porten al cel però ara ja ho sé, són de pedra gris i estàn en una casa de Castelldans. No tothom hi arriba però ella, la Soledat, la meva padrina, hi arribarà i l'acompanyem en el camí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario