...i els dimarts, dimecres, dijous, divendres des de fa més d'un any ...i no puc més. Al principi era frustació ara es desesperació i depremiment constant. No paro de preguntar-me si realment no sóc bona per a res, ahir mateix vaig veure com em descartaven d'un procés per vendre mobles. En van venir ganes de tirar un gerro al terra ¿ni per vendre mobles sóc bona?
Dimecres rebia una trucada que em deia que havien escollit una altra persona “que s'ajustava millor al perfil que estaven buscant”. Irònicament aquestra frase la vaig pronunciar jo durant molts anys i aquí estic veient com passen els dies per ser una més d'aquelles persones que no tenen ni dret atur.
No sé si hauria d'escriure això però ara mateix és la única manera de canalitzar les meves llàgrimes somortes i, rídiculament, espero que al treure-ho cap afora alguan cosa canviï .
Sol, se que segurament tot el que et pugui dir no servirà de res, però clar que vals, igual que has valgut en altres etapes en les que sí has tingut treball, simplement direm que els planetes no estan a la posició que han d'estar per que ens siguin favorables, però clar que vals! La culpa es dels planetes, que no saben on s'han de col·locar ;)
ResponderEliminarFa unes setmanes vaig tenir una conversació sobre el tema amb la meva mare, pot ser en el meu cas no tingui la formació adequada, pero consiro que tinc altres qualitats que la gent no valora o, simplement, no sap veure. I en el teu cas, amb la diferència de que tens més formació que jo, veig el mateix, pel poc que et conec veig que tens moltíssimes qualitats i aptituds que la gent, pel que expliques, no sap apreciar.
Sé que molts cops es fa difícil, però no deixis que t'enfonsin, no deixis que puguin amb tu.
Mil petons,
Naomie.