Sempre hi ha un lloc on amagar-te, un petit racó on pots ser tu mateix sense que et vigilin ulls inquisidors. Aquest és el meu petit amagatall privat

domingo, 10 de octubre de 2010

Florence + The Machine



En resulta particularment avorrit el panorama musical pop (secció femenina). Totes sonen igual ja es diguin Rihanna, Katy Perry, Madonna, Kyle Minogue o l'efervescent Lady Gaga. Totes canten cançons insulses de pop, amb ritmes electrònics de fons, i maquillen la falta de creativitat amb vestits excèntrics i balls de contorsionista. I si hi ha algunes que ho fan millor que d'altres però cap m'havia cridat tant l'atenció com l'anglesa Florence Welch.
La pelroja fa pop molt ben fet  i ho barreja amb rock i una mica de blues, hi afegeix l'exquisita sonoritat de l'arpa i molta percussió. Crea, no para de crear, té talent, veu i sentit de l'estètica. Resulta diferent i només té 23 anys tot i que la seves faccions dures fan pensar en una dona més viscuda i soferta.  Les seves lletres tenen un punt de drama queen amb molta sonoritat i una gran presència vocal serà per això que el seu àlbum "Lungs" no deixa de sonar a casa meva mentre estudio, llegeixo o menjo.

No hay comentarios:

Publicar un comentario