Sempre hi ha un lloc on amagar-te, un petit racó on pots ser tu mateix sense que et vigilin ulls inquisidors. Aquest és el meu petit amagatall privat
miércoles, 5 de agosto de 2009
Seguim sumant
29 anys i seguim sumant. Gust de cafè amb llet del matí, olor a las magdalenes de xocolata que em menjo amb els companys de feina per celebrar-ho, tacte a sorra que se m'enganxa al peu i a tots els llocs possibles del meu cos, sona el mòbil que m'avisa que hi ha gent que es recorda de mi i la vista del mar desde les roques fan d'avui un dia gairebé perfecte.
Des de fa uns anys els meus aniversaris em fan sentir afortunada perquè al meu costadet hi ha gent valiosa i vull que segueixi sent així.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario