Sempre hi ha un lloc on amagar-te, un petit racó on pots ser tu mateix sense que et vigilin ulls inquisidors. Aquest és el meu petit amagatall privat

lunes, 6 de julio de 2009

Ídols adolescents


Faig zapping i em trobo amb la serie que més va marca la meva adolescencia quan s'acabaven els 90 i estrenàvem segle. La mítica Dawson's Creek. A data d'avui es podrien dir moltes coses i probablement la gent la recorda injustament perquè és on apareixeia "la dona d'en Tom Cruise".

Si li haguèssim de posar un adjectiu a la serie teen per excel·lència seria la més intel·lectual perquè els seus personatges només tenien 15 anys però sabien més de cine que en Gorina i en Figueres junts i, eren especialistes en les parrafades filosòfiques trascendentals més habituals dels 30 anys que no dels 15.

Em podria passar molta estona parlant de cada un dels seus personatges, molt ben construïts però amb dues predileccions particulars: la odiada Jen i el somniatruites d'en Dawson així que potser un dia els hi dedico una entrada i tot però avui em dedico a recordar algunes de les frases més mítiques del món de Capeside.

Dawson: Es interesante como la gente usa esa expresión... vida y muerte. Como si implicara que la vida es lo contrario de morir, pero nacer es lo contrario de morir. La vida... no tiene contrario.

Jen: Abby me enseñó muchas cosas, esa chica me enseñó a hacer un cóctel de tequila con una mano atada a la espalda y me enseñó a vivir mi vida según mis propios valores y no sólo a seguir a la masa esperando ganar una especie de concurso imaginario de popularidad. Pero sobre todo... lo más importante... es que Abby me enseñó el carácter sádico de nuestro Dios y aunque se trate de una idea preocupante, ¡es cierta, es real! En un mundo tan saturado de falsedades e hipocresía... por ese fragmento de verdad, por ese poco de honestidad le estaré siempre agradecida.

Andie: Ha... hay personas que me proporcionan consuelo en la vida, cuando las cosas se ponen feas como invariablemente ocurre, puedo contar con ellas como paño de lágrimas, esas personas me recogen cuando me caigo, me abrazan cuando lloro y me animan a seguir porque todo al final saldrá bien. Estoy muy agradecida a todas ellas, son imprescindibles. Pero hay otro grupo de personas igual de imprescindibles e igual de importantes. Son las personas que me desafían, las que me llevan... al borde de mis casillas y me obligan a reunir el valor que desconocía poseer. Abby Morgan fue una de esas personas. Con su propia forma de decir las verdades me dio fuerza, soy una mujer más fuerte gracias a ella. Más fuerte de lo que jamás creí ser. Ella me dio ese regalo, era una chica única, no ha habido nunca nadie como ella y siempre... ocupará un lugar especial en mi corazón.

Sort que era per adolescents

2 comentarios:

  1. Estic d'acord amb el Dawson : el contrari de la mort és nèixer i el contrari de la vida, tal vegada, l'inexistència... Collons amb els diàlegs de les sèries per adolecents de la nostra "poc llunyana" joventut!
    Però segur que aquests diàlegs també els trobes a l'actualitat en sèries com física i química, no? Anem enrere com els crancs...

    Per cert Sol, et recomano una lectura d'estiu: On the road (Jack Kerouac). Estic enganxat!

    ResponderEliminar
  2. Quan jo mirava la sèrie, estava tant obsessionat amb la Katie Holmes, que li vaig enviar un mail. Que dius, i com vas trobar la direcció? Ho vaig fer...i tant si ho vaig fer. De fet, ara em dedico professionalment a això...a veure quines merdes hi ha per internet, quins rastres deixem...
    Total, que era ella, perquè la resposta va ser taxativa: "Stop mailing me. This is a private mail adress. Thank you".
    Yeah...I això que en el mail només la elogiava com a actriu per la sèrie Dawson...Imagines que li hagués dit "te quiero te quiero, estoy enamorado, te quiero, dios, dios, te quiero, dios dios..." Ah no, espera, que això ja ho va fer el seu marit anys després. Ñe ñe.

    ResponderEliminar