L'actriu

L'actriu està irritada, molt irritada, amb el guionista que està tancat en alguna habitació, d'una ciutat de la periferia, i que ha modificat la historia a interpretar. Ella sobretot està enfadada amb el guionista perquè ha decidit crear un personatge nou al que intermitent fa entrar i sortir d'escena per la seva pròpia desesperació. Està començant assumir que si el personatge entre i surt, de cop i volta, és perquè el guionista vol que interactui amb ella, sobrentèn que es deu sentir satisfet de les escenes que han protagonitzat junts.

L'actriu no pot negar que el nou personatge té xispa i que resulta original sinó no entèn perquè en poc temps han tingut tantes escenes increíbles, inverosímils però certament genuïnes. Ella està espantada perquè no vol que aquest personatge que creia de curta durada es converteixi en un personatge principal recurrent i té motius. D'una banda, pensava que el guionista escriuria un altre tipus de personatge amb qui treballar i, d'altra banda, la bogeria del nou personatge li fa por i la desconcerta. Ella somniava amb una bona comèdia però la història sembla derviar en una tragicomèdia i no està preparada per una interpretació d'alt nivell en el gènere.

Mentre l'actriu es lamenta sap que, lluny d'ella, el guionista segueix escrivint frenèticament la historia que ha d'interpretar important-li ben poc el que ella vulgui. Ella no pot deixar de sentir-se com una titella.

Descobriments

Com sempre apareixen nous descobriments, aquests són alguns que han arribat durant l'estiu:



1. The Big Bang Theory





Sit-com americana sobre 4 enginyers/físics amb alt component geek, dos d'ells viuen junts (Leonard i Sheldon) i un bon dia descobreixen que tenen veïna nova. Una rossa american-style que no enten gens ni mica als quatre nois. Ideal per passaar 20 minuts rient.



2. Pajaro Sunrise






Navegant pel my space dels Vetusta van aparèixer davant, primer em vaig quedar amb el nom del grup i després amb una de les cançons. Perfecte per tenir de fons mentre llegeixes o dones un tomb per Barcelona. Són espanyols encara que no ho sembli.


3. Kentucky Bar
El Kentucky bar no és un descobriment d'estiu però ha esclatat durant el juliol. Amb més pinta de bar americà que d'una altra cosa la seva fauna és impressioant: guiris despistats, veïns del Raval, bohemis de totes les contrades, amants de la nit i un gat ... El gat majestuós que s'ho mira tot des de la seva posició privilegida i escolta la juxebox de fons.

Descobriments

Com sempre apareixen nous descobriments, aquests són alguns que han arribat durant l'estiu:

1. The Big Bang Theory
Sit-com americana sobre 4 enginyers/físics amb alt component geek, dos d'ells viuen junts i un bon dia descobreixen que tenen veïna nova. Una rossa american-style que no enten gens ni mica als quatre nois. Ideal per passar 20 minuts de rialles.

Decepció

Coneixes la sensació de tenir la necessitat de menjar un croissant de xocolata i no trobar-ne cap en dos quilòmetres a la rodona? Coneixes la sensació de retrobar-te amb un vell amic amb qui acostumaves a parlar de tot i veure que no tens res a dir-li? Coneixes la sensació d'esperar el resultat d'unes notes i no haver aprovat? Segur que si, la paraula és decepció. Dos dies consecuties de decepció que se solucionaran a base d'analitzar-les i racionalitzar-les.

Seguim sumant

29 anys i seguim sumant. Gust de cafè amb llet del matí, olor a las magdalenes de xocolata que em menjo amb els companys de feina per celebrar-ho, tacte a sorra que se m'enganxa al peu i a tots els llocs possibles del meu cos, sona el mòbil que m'avisa que hi ha gent que es recorda de mi i la vista del mar desde les roques fan d'avui un dia gairebé perfecte.

Des de fa uns anys els meus aniversaris em fan sentir afortunada perquè al meu costadet hi ha gent valiosa i vull que segueixi sent així.

29...

Avui faig 29 anys

Vacances

Felicitats!

Sabent d'entrada que no ho llegiràs.. felicitats!! La petita princesa de la foto va nèixer fa 37 anys, un 12 de juliol i es diu Esther. És la meva germana gran i en podria dir moltes coses però no ho faré: me les guardo per a mi.

Ens assemblem poc, tant fisicament com de personalitat però mai oblido la seva voluntat d'ajudar-me i, per descomptat, ella és la responsable que tingui dos nebots preciosos als que veig crèixer amb els seus ulls curiosos.

T'estimo, i punt

Deluxeando

Un hallazgo,sí, es el palabra correcta para definir lo que ha supuesto la música de Xoel para mi en estos días. Sabía de la existencia de este grupo pero poco más, me olía a rollo indie y no me apetecía escucharlo. Adiós prejuicios porqué Reconstrucción es un álbum redondo y si hubiera que definirlo en una palabra sería, sin duda, sinceridad.

Ídols adolescents

Faig zapping i em trobo amb la serie que més va marca la meva adolescencia quan s'acabaven els 90 i estrenàvem segle. La mítica Dawson's Creek. A data d'avui es podrien dir moltes coses i probablement la gent la recorda injustament perquè és on apareixeia "la dona d'en Tom Cruise".

Si li haguèssim de posar un adjectiu a la serie teen per excel·lència seria la més intel·lectual perquè els seus personatges només tenien 15 anys però sabien més de cine que en Gorina i en Figueres junts i, eren especialistes en les parrafades filosòfiques trascendentals més habituals dels 30 anys que no dels 15.

Em podria passar molta estona parlant de cada un dels seus personatges, molt ben construïts però amb dues predileccions particulars: la odiada Jen i el somniatruites d'en Dawson així que potser un dia els hi dedico una entrada i tot però avui em dedico a recordar algunes de les frases més mítiques del món de Capeside.

Dawson: Es interesante como la gente usa esa expresión... vida y muerte. Como si implicara que la vida es lo contrario de morir, pero nacer es lo contrario de morir. La vida... no tiene contrario.

Jen: Abby me enseñó muchas cosas, esa chica me enseñó a hacer un cóctel de tequila con una mano atada a la espalda y me enseñó a vivir mi vida según mis propios valores y no sólo a seguir a la masa esperando ganar una especie de concurso imaginario de popularidad. Pero sobre todo... lo más importante... es que Abby me enseñó el carácter sádico de nuestro Dios y aunque se trate de una idea preocupante, ¡es cierta, es real! En un mundo tan saturado de falsedades e hipocresía... por ese fragmento de verdad, por ese poco de honestidad le estaré siempre agradecida.

Andie: Ha... hay personas que me proporcionan consuelo en la vida, cuando las cosas se ponen feas como invariablemente ocurre, puedo contar con ellas como paño de lágrimas, esas personas me recogen cuando me caigo, me abrazan cuando lloro y me animan a seguir porque todo al final saldrá bien. Estoy muy agradecida a todas ellas, son imprescindibles. Pero hay otro grupo de personas igual de imprescindibles e igual de importantes. Son las personas que me desafían, las que me llevan... al borde de mis casillas y me obligan a reunir el valor que desconocía poseer. Abby Morgan fue una de esas personas. Con su propia forma de decir las verdades me dio fuerza, soy una mujer más fuerte gracias a ella. Más fuerte de lo que jamás creí ser. Ella me dio ese regalo, era una chica única, no ha habido nunca nadie como ella y siempre... ocupará un lugar especial en mi corazón.

Sort que era per adolescents