Moments que enyoraré

Esmorcem a la cuina. Una d'elles comenta les últimes novetats d'en Millet mentre el Ferré, que just es fa un cafè, comenta que encara que sigui una cabronada el seu jutge té raó amb el tema que la llei els empara i ho explica amb tots els ets i uts. Algú diu una d'aquelles frases tòpiques tipus per robar una gallina et tanquen i per robar molts milions et premien.

Dinem a la sala. La María, de La Terra, ens insisteix amb les propietats nutritives de la pell de la tomata, li dic que a mi no m'agrada. Ella insisteix amb la calma que la caracteritza, entremig, alguna broma creuada del perquè sempre desapareix de la nevera el pernil dolç de l'Anna. Fem conya una estona.

A la tarda apereix el Masde al despatx amb un cafè calent, sempre pensaré que es una versió catalan de Santa Claus, mentre li pregunta a la Bea si encara es a temps d'entregar les despeses. Ella se'l mira resignada: No, Masde,no .. fins al dia 20. Ell se'n riu i replica que és molt pobret i no podrà anar al Corte Inglés a comprar camises. No li fem cas i se'n va cap a Informàtica a passar més estona.

Em quedo amb la Carol i compartim algunes confidències i riem.

Surto, li dic adèu al Sr Ramón que invariablement respon adios, guapa, adios

Cada vez queda menos para poder escuchar entero "Daiquiri Blues", lo nuevo de Quique Gonzalez. Estoy impaciente, diria que hace mucho que no espero con tantas ganas un disco y eso que, siendo sincera, no acabe de digerir del todo "Avería y redención". La verdad es que no podría dar un motivo porque hay temas que me apasionan ( La cajita de música, Nos invaden los rusos, Hay partida) pero, digamos, que es el disco que menos me recuerdo al madrileño.

La verdad que se le agredece a Quique su dedicación, cura y mimo por cada una de las letras que escribe. Huye de la imagen esa tópica del cantautor canalla que busca la rima efectista (ojo, no lo critico que también me gusta) sinó que adopta un estilo más cercano a lo literario, a lo poético diria yo, todo acompañado por ese sonido americano que tan bien se le da. Si cantará en inglés estaría en lo más alto del maisntream y si te dijeran que creció en Tenesse te lo creerías sin pestañear porque le sale natural.

Llevo una semana escuchando el single La luna debajo del brazo y aún no entiendo como en apenas cuatro minutos puede condensar frases tan maravillosas:
cuando gire el poniente en tu pelo...Te vigilé, las horas del viaje más largo. Como si fueras a llevarte la luna debajo del brazo Lo tuvimos tan cerca que nunca lo vimos, lo perdimos tan fácil que valió la pena.

Paren el mundo

Últimamente es escuchar las noticias y tener la sensación que no vivo en el mismo país que el resto, será por eso que no entiendo la mitad de las que cosas que nos cuentan.

El sábado leí en El Periódico que el gobierno recortaría los presupuestos para la ciencia y casi se me caen los ojos, traspasan mis gafas y dan un doble voltereta con salto mortal incluído... ¿No hemos aprendido nada?? No hemos aprendido que el boom immobilaria nos ha llevado a la desconstrucción de empleo más grande de este país?? La respuesta es monosílaba: NO. Ahora que más que nunca debemos apostar por la investigación y que esta sea una clava importante de la nueva economía a construir hemos decidido que pasamos la tiijera a nuestras expectativas de futuro.

La segunda noticia la leí por internet y también me dejo al borde del colapso: Intereconmía gana puntos de audicencia en la TDT. No voy a comentar nada de nada porque preparo una entreda especial sobre ellos resultado del análisis dominguero que mi hermano y yo hacemos cuando se nos cruzan los cables y escuchamos atóntios el canal donde habitan los fachas.

La tercera noticia me la repite mi padre constantemente: nena aquest any no ens pagaran les olives. Resulta que todo el mundo tiene crisis pero hay unos que siempre la han tenido, sí, se llaman agricultores y nadie sabe que existen pero lo hacen. Perdón, corrijo, sobrevivien porque la política agraria en este país es nefasta, el mercado está petado y este año mi padre preve que no podrá cubrir costes cuando, seguramente, es el año que más aceitunas tiene de toda su vida.

Paren el mundo que yo me bajo!

L'actriu

L'actriu està irritada, molt irritada, amb el guionista que està tancat en alguna habitació, d'una ciutat de la periferia, i que ha modificat la historia a interpretar. Ella sobretot està enfadada amb el guionista perquè ha decidit crear un personatge nou al que intermitent fa entrar i sortir d'escena per la seva pròpia desesperació. Està començant assumir que si el personatge entre i surt, de cop i volta, és perquè el guionista vol que interactui amb ella, sobrentèn que es deu sentir satisfet de les escenes que han protagonitzat junts.

L'actriu no pot negar que el nou personatge té xispa i que resulta original sinó no entèn perquè en poc temps han tingut tantes escenes increíbles, inverosímils però certament genuïnes. Ella està espantada perquè no vol que aquest personatge que creia de curta durada es converteixi en un personatge principal recurrent i té motius. D'una banda, pensava que el guionista escriuria un altre tipus de personatge amb qui treballar i, d'altra banda, la bogeria del nou personatge li fa por i la desconcerta. Ella somniava amb una bona comèdia però la història sembla derviar en una tragicomèdia i no està preparada per una interpretació d'alt nivell en el gènere.

Mentre l'actriu es lamenta sap que, lluny d'ella, el guionista segueix escrivint frenèticament la historia que ha d'interpretar important-li ben poc el que ella vulgui. Ella no pot deixar de sentir-se com una titella.

Descobriments

Com sempre apareixen nous descobriments, aquests són alguns que han arribat durant l'estiu:



1. The Big Bang Theory





Sit-com americana sobre 4 enginyers/físics amb alt component geek, dos d'ells viuen junts (Leonard i Sheldon) i un bon dia descobreixen que tenen veïna nova. Una rossa american-style que no enten gens ni mica als quatre nois. Ideal per passaar 20 minuts rient.



2. Pajaro Sunrise






Navegant pel my space dels Vetusta van aparèixer davant, primer em vaig quedar amb el nom del grup i després amb una de les cançons. Perfecte per tenir de fons mentre llegeixes o dones un tomb per Barcelona. Són espanyols encara que no ho sembli.


3. Kentucky Bar
El Kentucky bar no és un descobriment d'estiu però ha esclatat durant el juliol. Amb més pinta de bar americà que d'una altra cosa la seva fauna és impressioant: guiris despistats, veïns del Raval, bohemis de totes les contrades, amants de la nit i un gat ... El gat majestuós que s'ho mira tot des de la seva posició privilegida i escolta la juxebox de fons.

Descobriments

Com sempre apareixen nous descobriments, aquests són alguns que han arribat durant l'estiu:

1. The Big Bang Theory
Sit-com americana sobre 4 enginyers/físics amb alt component geek, dos d'ells viuen junts i un bon dia descobreixen que tenen veïna nova. Una rossa american-style que no enten gens ni mica als quatre nois. Ideal per passar 20 minuts de rialles.

Decepció

Coneixes la sensació de tenir la necessitat de menjar un croissant de xocolata i no trobar-ne cap en dos quilòmetres a la rodona? Coneixes la sensació de retrobar-te amb un vell amic amb qui acostumaves a parlar de tot i veure que no tens res a dir-li? Coneixes la sensació d'esperar el resultat d'unes notes i no haver aprovat? Segur que si, la paraula és decepció. Dos dies consecuties de decepció que se solucionaran a base d'analitzar-les i racionalitzar-les.

Seguim sumant

29 anys i seguim sumant. Gust de cafè amb llet del matí, olor a las magdalenes de xocolata que em menjo amb els companys de feina per celebrar-ho, tacte a sorra que se m'enganxa al peu i a tots els llocs possibles del meu cos, sona el mòbil que m'avisa que hi ha gent que es recorda de mi i la vista del mar desde les roques fan d'avui un dia gairebé perfecte.

Des de fa uns anys els meus aniversaris em fan sentir afortunada perquè al meu costadet hi ha gent valiosa i vull que segueixi sent així.

29...

Avui faig 29 anys